Exposició
La llum negra
Tradicions secretes
en l'art des dels
anys cinquanta
https://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/la-luz-negra/228235
l’art s’entén com una via possible cap a un nivell cognitiu superior, com un instrument de connexió amb la realitat més profunda, o com una forma de coneixement en si mateix. Aquestes idees són contràries, per exemple, a una entesa purament formalista de l’abstracció.
l'art i les tradicions esotèriques
Les tradicions esotèriques es poden rastrejar fins als orígens mateixos de la civilització, per tal com serveixen en diferents moments per estructurar idees filosòfiques, lingüístiques, científiques o espirituals. Tot i la importància que van tenir aquestes idees per al desenvolupament de l’art del segle XX, han estat normalment ignorades o menyspreades en la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes, com també per la dificultat de parlar d’aquestes qüestions amb un llenguatge entenedor i directe.
En els últims anys, però, molts artistes s’han tornat a interessar per assumptes tan diversos com l’alquímia, les societats secretes, la teosofia i l’antroposofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals, la màgia, la psicodèlia i la ingesta de drogues, els símbols i els mites universals, l’anomenada quarta via del místic armeni Georges Gurdjieff, etc., cosa que ha generat un interès renovat per aquestes qüestions que no existia des de la Contracultura dels anys seixantasetanta.
El títol «La llum negra» es refereix a un concepte del sufisme, la branca esotèrica de l’islam que ensenya un camí de connexió amb la divinitat mitjançant la visió interior i l’experiència mística. El sufisme, que pensa que la realitat no és sinó llum en diferents graus d’intensitat, parla de tot un sistema de visions interiors de colors que marquen el progrés espiritual dels iniciats fins a esdevenir «homes de llum». La intenció és aconseguir un estadi de supraconsciència que s’anuncia simbòlicament amb aquesta llum negra.
Jot Down para CCCB.
Breve introducción al arte de los mundos secretos
https://www.jotdown.es/2018/07/la-luz-negra-tradiciones-secretas-en-el-arte/
En 1962, Brion Gysin (1916-1986), poeta, novelista y aquella persona de la que William S. Burroughs dijo «es el único hombre que respeto», ideó la Dreamachine, un artefacto que existe al mismo tiempo como obra de arte y como medio para transportar al espectador a un trance de naturaleza mística. La máquina estaba compuesta por un cilindro que proyectaba, girando sobre sí mismo y a través de las formas recortadas sobre su superficie, una secuencia de luces parpadeantes de frecuencia idéntica a las ondas alfa, las oscilaciones electromagnéticas que produce el cerebro humano en estados de relax. Aquella pieza, adelantada a las instalaciones multimedia, invitaba al espectador a sentarse ante ella con los ojos cerrados para dejarse invadir por los parpadeos y experimentar alucinaciones hipnagógicas similares a las que sirven de transbordo entre el mundo de la vigilia y el sueño
La luz negra
Puede resultar curioso que un centro como el CCCB, amigo de abrazar la cultura racional, decida repasar la influencia que han ejercido las prácticas no racionalistas sobre ciertas disciplinas. Pero asomarse a los destellos de La luz negra basta para entender que la propuesta no solo tiene toda la lógica del mundo, sino que además resulta tremendamente atractiva por su planteamiento: estudiar las raíces y ramificaciones del arte de aquellos creadores que decidieron pasar de puntillas ante el pensamiento científico para retozar en mundos secretos. Porque las musas son seres caprichosos que en ocasiones prefieren bailar los ritmos más esotéricos y los artistas son criaturas curiosas que entienden sus creaciones como pórticos de entrada hacia realidades que habitualmente son invisibles. Y sobre todo porque, bastante a menudo, lo desconocido y misterioso es mucho más interesante que aquello que podemos explicar.
Antoni Tàpies. Cubiertas de libro (1987). Pintura sobre cubiertas antiguas de libro. Imagen: Colección particular, Barcelona © Herederos de Antoni Tàpies / Vegap, Madrid.
William Burroughs Wielding a Big Ass Sword
Genesis P-Orridge, Burns Forever Thee Light, 1986. Cabello, maíz indio, cera, saliva, semen, sangre, Pintura acrílica, Cinta fluorescente, páginas de Man Myth & Magic, Polaroids, c-prints, pintura de bolígrafo. Imagen: Cortesía del artista e INVISIBLE-EXPORTS
BREYER P-ORRIDGE, Genesis. Espejos virtuales en un tiempo sólido. BREYER P-ORRIDGE. La Biblia Psiquika. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Caja Negra, 2020, p. 333-356
https://visualmelt.com/Austin-Osman-Spare
Fig.01: Burroughs, W. (2014). Cut Up Manuscript. [image] Available at: http://www.dazeddigital.com/artsandculture/gallery/18375/2/william-s-burroughs [Accessed 23 Nov. 2017].
William S. Burroughs & Brion Gysin, Untitled (scrapbook 3)
William S. Burroughs & Brion Gynsin, Untitled (scrapbook A),
Courtesy of Andrew Roth and PPP Editions
quadrats màgics cal·ligràfics
BREYER P-ORRIDGE, Genesis. Cudrados mágikos y beats futuros. El proceso y los métodos mágikos de William S. Burroughs y Brion Gysin. BREYER P-ORRIDGE. La Biblia Psiquika. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Caja Negra, 2020, p. 382-385
"Como una tarjeta perforada introducida en un telar de Jacquard, dejaba de ser un mensaje abstracto y se convertía en parte de la máquina."
EGAN, Greg. Diaspora. 1998
Text to Image (CC12M Diffusion).ipynb
Oblique Strategies